CAPÇALERA És molt difícil saber per on començar quan desconeixem el punt d'inici de la composició. Taques, línies i esgarrapades que emergeixen des d'una única font d'inspiració amb l’objectiu de submergir-nos en un llenguatge simbòlic utilitzat com a via d'expressió. On és el primer traç... i l'últim? Gargots ordenats o desordenats? L'òptica de l'espectador acabarà determinant-ho però, en el fons, és indiferent. Així és la pintura de sensacions. Els traços estimulen la imaginació i evoquen un pensament espiritual: pensament en veu baixa, pensament en la foscor. Per entendre aquest tipus d'art contemporani cal percebre les emocions que l'artista projecta en un paper creat per ell mateix. Tot plegat, constitueix un estil vibrant que no deixa indiferent a qui se'l mira. Enmig d'un núvol caòtic, l'harmonia i l'elegància doten l'obra d'un valor singular i intrínsec. ESCRIT És inevitable no fixar la nostra primera mira